Luis Felipe Comendador
3 – VII – 2026
Ficant ordre a la meua biblioteca em cau a les mans el llibre Banda sonora de Luis Felipe Comendador, guardonat amb el premi de poesia “Ciutat de Benicarló” de 1996. Potser us l’hauran donat alguna vegada al mercat si heu fet compres de més de 20 €, o tal vegada dorm dins d’una caixa a les golfes de l’ajuntament.
Vaig conèixer Luis Felipe Comendador quan va vindre a Benicarló a arreplegar el premi, ja que jo formava part del jurat. Nascut a Béjar el recordo com una persona molt dinàmica i de tracte agradós, el llibre va ser qualificat pel poeta Luis Alberto de Cuenca al pròleg com “un ataque de nervios tierno y furioso”.
Però el que més recordo d’aquell dia és que estant jurats i guanyadors en animada tertúlia a la porta de l’ajuntament, esperant l’hora del lliurament de guardons, N. va dir: “per educació, parlem castellà perquè ell ens entenga”, a la qual cosa Luis Felipe Comendador va respondre: “seguid hablando en valenciano que yo ya os entiendo, y sinó ya preguntaré, además, – referint-se a J. – a ti cuando hablas en castellano tampoc te entiendo.” J. era un fervent defensor de la llengua castellana a Benicarló, i sovint ja passa que alguns apassionats defensors de la llengua de Cervantes al nostre territori, abans l’haurien d’estudiar una mica millor.
5 – VII – 2026
Toni Padilla és un periodista d’esports del diari Ara que escriu la mar de bé. Els seus anàlisis s’escapen dels llocs comuns més tronats del periodisme esportiu, a més de posseir una cultura esportiva enciclopèdica. En el diari d’avui i arran de l’arribada del Tour de França a Catalunya reviu alguns records personals al voltant de la ronda francesa. I escriu aquest paràgraf “Mirant la fascinació que provoca Pogacar, pots entendre l’emoció dels avis quan ens parlaven de Coppi, Bahamontes o Anquetil. O el pare que recordava quan havia vist Eddy Merckx. La màgia del ciclisme és que persones que van veure un ciclista en directe durant només cinc segons passant ràpidament davant seu en parlen amb tot detall. Com si haguessin vist passar Napoleó per davant de casa seva.”
Recordo que sent jo molt jovenet vaig anar amb mon pare, i algú més que ens va portar, a Cervera del Maestrat a veure passar una carrera ciclista, seria la Vuelta a Espanya o tal vegada la Volta a Levante, des de les altures d’aquell poble vam contemplar com pujaven els ciclistes, al fer l’entrada a la població davant de tots anava el gran campió belga, jo vaig cridar, “Eddy Merckx!!!”, ell ens va mirar. Certament per a aquells que ens fascina el ciclisme, haver vist una vegada tant de prop Eddy Merckx, és com haver vist Napoleó.