Home Lo futbolMala sort!

Mala sort!

by La Veu Benicarló

MALA SORT!

Este títol que he triat no és una excusa, sinó una realitat autèntica i irrefutable. Encara que puga sonar a un dels tòpics futbolístics més estesos per tal de  justificar una mala classificació, un mal partit o una cagada tàctica, no és el cas. La mala sort ens la trobem a tots els àmbits de la nostra vida. Tant el nostre equip com jo mateix. El nostre estimat CD Benicarló no se la pot treure del damunt i l’assetjament que està patint a mans d’aquesta sinistra senyora és dels que fan època. Els últims resultats aconseguit així ho demostren. Sense anar més lluny, eixe partit que vam jugar a casa davant el Sagunt diumenge passat. Després de remuntar-los el marcador dues vegades, comença la segona part i, en les dues primeres jugades de la represa, van i ens  marquen un parell de gols, amb la qual cosa van donar per acabat lo partit. Un equip visitant amb gent veterana, un o dos a cada línia de joc, i de prou qualitat. Clar, si estàs pels voltants de València, on hi ha abundància de jugadors, és molt fàcil pescar.

Però tot i això, els nostres joves jugadors van plantar cara i estic segur que, si el partit dura cinc minuts més, li peguem la volta al marcador i aconseguim un resultat de partit de tenis. Sempre ens queda el convenciment que estem fent les coses bé malgrat resultats i classificacions. Per què dic això? Eh? Per buscar excuses de mal pagador? Perquè per avatars de la vida aquest any estic especialment lligat al CD Benicarló? Que cadascú pense lo que vulga, que jo també ho faré. Només per buscar exemples a l’atzar, sense cap tipus d’intencionalitat, ni rivalitat, ni de furgar a nafres alienes,  se’m acudeixen dos. Són pinzellades caçades al vol que he trobat mentre lo meu esperit lliure flueix pel món de les ànimes càndides, que no tenen males intencions, que senten la crida de la mare terra, que abracen els arbres com si d’éssers estimats es tractés. En fi, que les persones com jo, que tenim elevats pensaments i que estem per damunt de les coses mundanes, ho veiem tot d’una altra manera a com les veuen la resta dels mortals.

Els exemples –que no comparacions- que he trobat en lo meu viatge sideral han segut els que ara els conto. Com he dit, totalment fortuïts. Una ànima amiga de la meua, que casualment es mou per un poble del costat del nostre que ens trobem una vegada passem Aigualiva, li ha dit que diumenge passat, a l’alineació titular de l’equip d’eixe poble, només n’hi havia un parell del terreny. La resta, entre gent vinguda de terres llunyanes, jugadors formats a altres clubs i tres veterans que ja ens van demostrar lo seu esgotat potencial al nostre equip, van completar un combinat que va tornar de Nules amb zero punts i tres gols a la porteria.

L’altre exemple, també aparegut gràcies a la casualitat, és el d’un equip representatiu d’un poble que ens trobem quan anem cap al sud, una vegada que hem passat lo terme de Santa Malena. Sembla mentida lo que són les casualitats. Just es tracta de dos equips que juguen a la mateixa categoria que nosaltres i, casualitat encara més gran, que són els més propers a Benicarló. Com li ha fet vore a la meua ànima volàtil una altra que se veu que fa la vida per allà, l’equip d’eixe poble va presentar diumenge passat una alineació encara més estratosfèrica que la de l’equip anterior, amb molta gent vinguda d’ultramar per a reforçar (?) als tres jugadors que hi ha del terreny.

Ara la pregunta que tothom que estiga en possessió de les seues facultats mentals s’estarà fent és: de quin contenidor mental d’escombraries treu este que escriu  totes aquestes bajanades la inspiració? Ara sí que contestaré. Lo meu nou càrrec de taquiller i venedor d’entrades per a accedir al camp en dia de partit i la meua solitud produeixen aquestes coses. Perquè molt se n’ha parlat de la soledat del porter davant el llançament d’un penal. Però ningú no ha parlat de l’isolament del taquiller. Ja ho faré jo.

Proper partit, dissabte a Atzeneta, que té els mateixos punts que nosaltres.

P.S. Si ho he fet bé, aquest text hauria d’anar acompanyat de la foto del lloc des d’on veig la vida passar.

Potser t'interessa

També et pot agradar