Home Lo futbolHE SENTIT EL COMÚ!

HE SENTIT EL COMÚ!

Rodolfo Serrano

by La Veu Benicarló
27 visualitzacions

Encara que la majoria dels quatre gats que gosaran llegir aquest impresentable escrit no s’ho creuran, hi ha gent que és capaç d’escoltar com li parla la seua falla. Segons diuen els que ho han experimentat –jo en conec un- es tracta d’una veu que ve del més enllà i la característica fonètica principal de la veu de l’esperit és que allarga les vocals finals de la darrera síl·laba tònica. Per exemple, “sóc la falla el Caduuuuuf” o “sóc la falla la Barraaaaaaaaaaca” i així amb totes elles. He de reconèixer que era molt escèptic al respecte perquè a mi no m’ha parlat mai cap esperit de cap tipus, ni animal ni vegetal ni mineral.

Però aquest cap de setmana passat tot va canviar. Estava jo assegut al seient més pràctic de la casa – que encara que no siga el més còmode és al que me sento més segur- fent les meues coses fisiològiques i gaudint de la companyia del meu telèfon mòbil i les seues mil maneres de perdre el temps miserablement. En un moment donat, quan per a la majoria de la gent ja hauria d’haver acabat, vaig començar a notar com, fruit de la rodonesa de la segona tapadora del sanitari, lo meu tren inferior va decidir que ja n’hi havia prou. La seua manera de comunicar-se amb mi va ser provocant allò que el metges diuen parestèsia, però que nosaltres anomenem adormir-se les cames. Quina manera de punxar! No me podia aixecar perquè com vostès saben, es perd la força a les cames i, damunt, fan mal. Vaig haver de canviar de postura, amb tot allò que suposa de sacrifici i pèrdua d’angle de tir d’allò que podria sortir del final del meu aparell excretor respecte a aquell lloc amb aigua permanent que fa que no pugen les olors del desguàs i on les merdes es tiren sotes.

Este era el context. Mentre intentava recuperar-me de la meua lamentable situació, a una foto que va escopir el meu mòbil, vaig llegir “es sentido común”. No entenia res i vaig fer una traducció lliure com la que encapçala aquesta pàgina. En aquell moment, i fruit del penós estat pel qual estava travessant, vaig sentir una veu. “Prioridad nacionaaaal”. Què estava passant? Qui me parlava? Una involuntària a l’hora que sonora ventositat va travessar l’esfínter que posa fi l’intestí gros a mode de resposta.  Amb gran estupor, no exempt d’incredulitat, vaig confirmar la procedència de la veu quan, des del fons del sifó, va tornar a parlar. “Desregulacioooooón”. En aquell moment, una llufa silenciosa que no feia més que confirmar que lo meu cos, per dins, està composat de matèria orgànica en avançat estat de descomposició, va fer acte de presència. Allò confirmava que el meu ces havia començat una conversa amb lo sifó del vàter. Aquella veu, vinguda d’allò més profund de les clavegueres, per on transcorre una vida paral·lela a la de la superfície, va tornar a parlar. “Remigracioooooón”.  Ja no els conto quina va ser la reacció del meu aparell excretor perquè no estaria bé. Açò és un mitjà de comunicació seriós on participa gent molt respectable que no mereix saber quina va ser la brofegada final que va posar fi a la conversa entre un inodor i el seu usuari.

Han de saber, deslligats lectors, que tot això que acaben de llegir s’ajusta a la realitat amb tota la fidelitat de la que disposo. Mai m’havia trobat en esta situació i ara, cada vegada que m’assec a un inodor, lo primer que faig és mirar bé lo sifó i no portar el mòbil. També prenc la precaució de no allargar innecessàriament la meua presència al vàter una vegada tot allò que havia de sortir ja ha emprés lo seu camí al món subterrani.

Diumenge vinent, a partir de les quatre i mitja, juguem a casa davant el Foios Atlètic, que ocupa la desena posició a la classificació. Si el guanyem, empatem a punts.

Què va passar la jornada passada? No ho sé. No vaig anar.

També et pot agradar