Benicarló esta en una situació crítica educativa, amb dues dels seus centres escolars en barracons i un tercer amb les seues obres paralitzades. La ciutat va inaugurar el curs escolar 2024-2025 amb un nou col·legi, el número 5, situat en la prolongació de l’avinguda Iecla cap a la piscina municipal. El nou centre educatiu té, de moment, instal·lacions provisionals ja que el consistori continua treballant en la tramitació perquè es construïsca, després d’anys de reivindicacions, el nou col·legi d’educació infantil i primària en la UA7, el solar que es troba entre el carrer Puig de la Nao i el carrer Vinaròs.
Adossat a l’avinguda Magallanes, també s’estan alçant els barracons destinats a l’aulari temporal de l’IES Joan Coromines. La Direcció General d’Infraestructures Educatives va adjudicar per 2,6 milions d’euros les aules prefabricades on els alumnes faran classe mentre duren els treballs per a renovar el centre, que tampoc tenen data d’inici ja que l’execució de la reforma integral de l’IES Joan Coromines encara no ha sigut licitada. Segons les últimes informacions, el trasllat de l’alumnat i professors al nou centre provisional podria produir-se durant les vacances de Nadal.
El contracte de lloguer de les noves aules provisionals ascendeix a 2.625.437,72 euros i ha recaigut en l’empresa murciana Lloguers Barceló Sáez, amb la previsió que les instal·lacions provisionals estiguen instal·lats durant un termini de dos anys. Aquest termini començarà a comptar des de la data en la qual segons l’acta de recepció les instal·lacions s’hagen posat a la disposició de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. Existeix una possibilitat de pròrroga, com a màxim 31 mesos.
El preu del condicionament, projectes, muntatge i desmuntatge per a 2026 és de 416.627,90 €, mentre que el pressupost base licitació del lloguer mensual és de 71.112,00 €. Respecte a l’anualitat del lloguer, per a 2026 s’ha fixat en 248.892,00 €, en 2027, 853.344,00 € i per al 2028, en 604.452,00 €.
LA TRAMITACIÓ I REFORMA DEL COROMINES
Aquest nou tràmit arriba just un any després de l’últim avanç rellevant en l’expedient. L’Ajuntament va adjudicar per 643.727,43 euros la redacció del projecte i la direcció d’obra de l’actuació, un contracte que havia de fixar el full de ruta tècnic per a la remodelació de l’ institut. Aquella adjudicació es va produir més d’un any després de la licitació inicial, publicada al febrer de 2024 amb un pressupost base de 881.818,4 euros. El pas anterior es remunta a desembre de 2022, quan el ple va aprovar la delegació de competències per a remodelar el centre.
La reforma de l’IES Joan Coromines és finançada a través del programa Edificant i preveu una inversió superior als 16 milions amb càrrec a la Conselleria d’Educació. La intervenció suposarà una rehabilitació pràcticament integral del complex. La previsió passa per demolir totes les construccions actuals, excepte el mòdul més pròxim al carrer de València, i alçar un nou edifici de tres plantes o més. El futur institut haurà de comptar amb 16 aules d’ESO, quatre de Batxillerat, 14 aules vinculades a cicles formatius i una cafeteria. També es mantindrà l’accés principal actual, amb la porta i el porxo empedrat, mentre que la nova distribució buscarà aprofitar al màxim la parcel·la sense renunciar a espais lliures exteriors.
EL PROBLEMA DEL RAMÓN CID
Perdida en el temps i en la tramitació administrativa es troben les obres de reforma de l’IES Ramón Cid. A principi de juliol es dictava una resolució judicial a favor de l’Ajuntament de Benicarló, que desestimava el recurs de la Generalitat per a declarar la lesivitat de la delegació de competències del Pla Edificant. Amb aquesta sentència, es desblocava la tramitació i l’execució de les obres del centre, que tenien un pressupost de 19,6 milions d’euros, la qual cosa permet reactivar una inversió clau per a la ciutat de Benicarló. L’actuació està valorada en 19 milions d’euros. Però la Conselleria d’Educació ha decidit recórrer la sentència, la qual cosa paralitza de nou el procés.
SOCIALISTES I COMPROMIS, EN CONTRA DEL RECURS
Així, l’oposició s’ha mostrat en desacord amb aquesta decisió. El PSPV-PSOE de Benicarló ha lamentat aquesta decisió. El grup municipal socialista recorda que va ser el mateix Consell del Partit Popular qui, al maig de 2024, va iniciar el procediment per a declarar lesiva la delegació de competències acordada al juliol de 2023 per l’anterior Conselleria d’Educació, sota el Govern del Botànic. Aquella delegació permetia als ajuntaments assumir l’execució d’actuacions en infraestructures educatives amb finançament de la Generalitat, dins del Pla Edificant.
Des del PSPV recorden també que al febrer de 2024 el Partit Popular va anunciar que la Generalitat assumiria l’obra del Ramon Cid per gestió directa. Segons la formació, aquell compromís no va quedar formalitzat per escrit, però anava acompanyat d’un acord verbal clar: cap de les parts recorreria la sentència, independentment del resultat.
La decisió de la Conselleria de presentar ara un recurs, segons el PSPV, trenca aquell compromís i torna a generar incertesa sobre el futur de l’actuació. Per al grup socialista, “els fets demostren que va ser encertat mantindre la via judicial oberta i no confiar únicament en les promeses de la Generalitat”.
Per part seua, Compromís Benicarló ha manifestat la seua “més rotunda condemna” per la decisió de l’Advocacia de la Generalitat de recórrer les sentències. Per al grup municipal, aquesta decisió suposa “un menyspreu frontal a la unanimitat existent a Benicarló i al consens de tots els grups polítics locals respecte a la necessitat evident de les obres i millores que necessita el centre educatiu i la població”.
Des de Compromís Benicarló consideren “incomprensible” que, malgrat la situació en què es troba actualment l’IES Ramón Cid, la Generalitat opte per prolongar el conflicte en els tribunals en lloc de donar una resposta efectiva a les necessitats de la comunitat educativa. A més, recorden que el Partit Popular, Vox i els regidors no adscrits van votar aquest agost en contra de la moció presentada en el ple per a reclamar a la Generalitat Valenciana que no interposara cap nou recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia. “Benicarló necessita un govern que reclame amb fermesa allò que li correspon i que no accepte com a normal que un centre educatiu amb uns resultats acadèmics extraordinaris haja de funcionar en unes condicions tan deficients”, han remarcat.
L’ÚLTIM, L’ALCALDE
L’última paraula (després de parlar tots) ha sigut la de l’alcalde de Benicarló, Juanma Cerdà, qui ha demanat a la Generalitat Valenciana que retire el recurs sobre el Ramón Cid.Cerdá ha traslladat la seua «gran decepció» i «enfado» per la decisió de la Conselleria i ha explicat que, durant els últims dies, ha mantingut contactes amb diferents instàncies «per tal de trobar una solució a aquesta situació creada».
«La meua postura és la mateixa que el primer dia: defensar els interessos de Benicarló i, en aquest cas, els interessos de l’IES Ramón Cid, per damunt de colors i de signes polítics», ha assenyalat l’alcalde, que ha apel·lat a la unitat de tots els grups municipals. «No és ara moment de recriminacions, sinó de tot el contrari, de buscar unitat i d’anar tots junts», ha remarcat. Cerdá ha advertit que la nova via judicial «retarda encara més tot el problema que existeix amb l’IES Ramon Cid», després d’anys de tramitació i d’inactivitat.
L’alcalde ha subratllat la necessitat d’actuar davant de l’estat actual de l’institut, un centre «emblemàtic per a la nostra ciutat» i amb una llarga trajectòria educativa. En aquest sentit, ha fet referència al deteriorament de diferents espais del centre, com ara les aules, els despatxos, el gimnàs o la sala d’actes, així com als problemes d’accessibilitat.
Segons Cerdá, aquesta situació «interfereix de manera significativa en el desenvolupament de l’activitat docent i inclús en la qualitat de l’ensenyament, a pesar dels esforços de l’equip docent».
Davant d’aquesta situació, l’alcalde ha enviat un escrit formal a la Conselleria d’Educació en què sol·licita la retirada del recurs de cassació davant del Tribunal Suprem i l’inici urgent de les actuacions encaminades a executar les obres de reforma de l’IES Ramón Cid.
«Es tracta d’una reclamació institucional feta des de l’Alcaldia», ha explicat Cerdá, que ha demanat el suport de tots els grups de la Corporació perquè «la defensa del Ramón Cid ha de ser una acció unitària».
Finalment, l’alcalde ha fet extensiu aquest posicionament a tota la comunitat educativa: «Demane a tots anar a una en la defensa de l’IES Ramón Cid, de la comunitat educativa, del claustre i dels pares», i ha expressat també el seu suport a la concentració convocada per l’AFA del Ramón Cid per a aquest dijous.
L’alcalde ha repassat durant la compareixença les principals dates d’un procediment que es remunta a 2018. El 4 de juny d’aquell any, l’Ajuntament de Benicarló va sol·licitar la delegació de competències per a la reforma de l’IES Ramón Cid. La delegació, però, no es va resoldre fins al 12 de juliol de 2023, és a dir, cinc anys i un mes després.
«Això ha passat molt de llarg, però jo crec que algú ens hauria de donar explicacions de què ha passat en aquests cinc anys i un mes», ha afirmat Cerdá.
Posteriorment, al gener de 2024, la Conselleria d’Educació va iniciar l’expedient de lesivitat. L’Ajuntament va presentar al·legacions, que van ser desestimades el 17 de maig de 2024, quan es va declarar la lesivitat de la resolució de delegació.
El 5 de juny de 2024, la Direcció General d’Infraestructures Educatives va comunicar a l’Ajuntament la intenció de la Conselleria d’executar directament les obres i li va plantejar la renúncia al procediment judicial. L’Ajuntament no va acceptar aquesta proposta, entre altres motius per la falta de suport dels tècnics municipals i per considerar que les propostes de la Conselleria no concretaven suficientment com s’abordaria l’actuació.
El 23 de juliol de 2024, el TSJCV va admetre a tràmit el recurs interposat per la Conselleria i, el 30 de juny de 2026, va dictar sentència desestimant el recurs de lesivitat.
Ara, la Generalitat ha presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem contra aquesta sentència. L’Ajuntament va rebre la comunicació d’aquest recurs el passat 10 de setembre.