Home El drapREGALET

REGALET

J.GUILLEM

by La Veu Benicarló
11 visualitzacions

Vam regalar el port. Ens vam desfer d’ell i el vam oferir com una libació ibera. Un espai públic, obert a la majoria del poble, vam permetre que ens el transformaren en un recinte quasi privat. Allí passejàvem, ens banyàvem, perseguíem crancs i fèiem vida, fins que governants d’aquells que saben què convé als altres, ens van treure la joguina de les mans i ens van deixar desorientats. Igual que quan el metge et prohibeix la sal i has de reiniciar-te. Primer reps el cop i després et fas l’ànim. En cada menjada necessites trobar xicotetes motivacions: el gust de les bajoques al bullit, el de la morralla en la sopa de peix o la tristor d’una poma torrada. Però en cada dinar, en cada sopar, segueixes sent conscient que alguna cosa no hi és. I, fins i tot, si la rutina i el temps te l’han fet oblidar, hi ha una absència que es respira en l’ambient i es manifesta en cada glop i en cada mossegada.

Ara, uns anys després, volem creure que hem superat el dol portuari, hem decidit acabar d’adornar l’obsequi i l’hem posat un llacet amb el nom de la ciutat. Amb totes les grafies que composen el nostre topònim. Ni una més ni una menys. BENICARLÓ. Per reafirmar-nos en l’acceptació. Que ningú quede sense saber a quin lloc habitem! No hi ha excusa. Els turistes que també ho sàpiguen. No serveix allò d’estic al costat de Peníscola, perquè el mural ho deixa ben clar: BENICARLÓ. Nou lletres gegants. Grans com l’absència que encara sentim i de la que no ens recuperarem. BENICARLÓ. En motius marítims i amb gavines amenaçadores. De tonalitats blavoses. Igualetes que les de la nova targeta sanitària.

També et pot agradar