Hem trobat a faltar la roda de premsa d’inici de curs. La de la normalitat. Aquella on apareixen al setembre l’alcalde de la ciutat i el regidor de la qüestió a proclamar que xiquetes i xiquets benicarlandos tornen a l’escola sense notícia destacable. Intuïm que la vaga del professorat a finals del curs passat ha tingut un pes específic en esta absència, perquè, més enllà de la denúncia del sector docent, la situació educativa benicarlanda continua exactament igual de normal. És a dir, tot segueix com sempre.
Per exemple, el mètode de la llibertat educativa per triar escola continua fracassant un any darrere d’un altre i provocant unes disfuncions que perjudiquen greument l’alumnat local. Això no és una opinió. És un fet. Analitzen la composició social de les escoles benicarlandes i observaran diferències abismals entre unes i altres. Més que davant d’un procés d’elecció ens trobem davant d’un procediment de selecció. És tan evident el fracàs d’aquest model que, fins i tot, a una de les escoles li han concedit un premi per l’enorme feina que fa mitigant les conseqüències provocades pel propi sistema. No seria més lògic corregir-lo i reiniciar-lo?
I si parlem de l’estat de les infraestructures educatives, la rutina educativa benicarlanda es resumeix molt bé en la fotografia que ens mostra l’avinguda Méndez Núñez. Observen les instal·lacions de les dues escoles que allí habiten i traguen vostès la seua conclusió. Segur que els agafen ganes d’omplir-se d’institucionalitat i, ara sí, declarar inaugurada la normalitat al present curs.