Les víctimes del franquisme lluitaran perquè s’elimini el Ducat de Franco després de la mort de la filla del dictador

“Desitjant donar una mostra de la meva Real estima a donya Carmen Franco Polo (…) i en atenció a les excepcionals circumstàncies i mereixements que en ella concorren…”. Aquestes van ser les paraules amb les quals el Rei Juan Carlos I va justificar, en un decret del 26 de novembre de 1975, la concessió a la filla del dictador recentment mort de “la Mercè Nobiliària de Duquessa de Franco, amb Grandesa d’Espanya, per a si, els seus fills i descendents…”. 42 anys després, la mort de la titular del Ducat obre el debat sobre la conveniència o no de mantenir un títol nobiliari que va néixer amb l’únic objectiu d’honrar als descendents de l’home que tiranitzà Espanya durant 40 anys.
La ARMH acudirà a la Fiscalia per impedir la successió
Sigui com sigui les associacions que agrupen a familiars i víctimes del franquisme no estan disposades al fet que la successió es produeixi. La ARMH prepara ja una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat. Emilio Silva, explica a eldiario.es els motius: “Mantenir aquest reconeixement a un criminal de guerra que va violar sistemàticament els drets humans no solament pot atemptar contra la Llei de Memòria Històrica, sinó que va en contra dels principis fonamentals de la democràcia recollits en la Constitució i suposa una falta de respecte per a les víctimes de la dictadura”.

Els experts, no obstant això, creuen que jurídicament és pràcticament impossible detenir el procés de successió. Martelo de la Maça recorda que “totes les successions són una prerrogativa règia. La successió és automàtica, de pares a fills. La qüestió és si, en aquest cas, hi ha col·lisió amb la Llei de Memòria Històrica. Però el lògic és que la successió es consumeix”. Més categòric és el també expert en dret nobiliari i processal Álvaro López Becerra: “La Llei de Memòria Històrica no diu absolutament gens sobre aquest tema. Podien haver inclòs en ella alguna referència als títols nobiliaris concedits a personalitats vinculades amb la dictadura, però no ho van fer. Si no es canvia la llei, no es pot fer gens”. Tots dos lletrats coincideixen també que l’actual Rei, Felipe VI, té poc marge de maniobra en aquest assumpte: “Es podria excloure la successió si el Rei declarés indigne al successor —afirma Martelo de la Maça—. No obstant això aquí no és clar que fos aplicable la «indignidad» perquè el que està en qüestió no és la valoració personal del successor sinó el que el títol pugui tenir en si mateix de menyspreu cap a les víctimes del règim”.

La ARMH, encara així, creu que hauria de ser una tasca de tots, inclòs el Rei, l’impedir que es perpetuï el Ducat de Franco: “Totes les institucions de l’Estat haurien de preservar els valors democràtics i impedir els reconeixements que la dictadura franquista es va atorgar per donar-se “autobombo”. Si la Casa Real va participar en la concessió d’aquest títol hauria d’intervenir perquè anys després no es renovi i no suposi una forma d’humiliar a les víctimes de la dictadura, donant honors a qui va encapçalar un cop d’estat, va ser aliat d’Hitler i va cometre incomptables violacions de Drets Humans”.